Àmbits de l’Acordió Diatònic – Pàgina 4

6/8. Ball del’indiot

19 de juliol de 2010
by diatonic

48. Ball del’indiot

Fins ara havíem agrupat les cançons en blocs que es corresponíen amb àmbits situats dins d’una mateixa tonalitat. En el bloc actual (6/8) el criteri que utilitzem és només de tipus rítmic. Totes les cançons les toquem a ritme de galop però, tal com ja hem dit en el primer paràgraf d’aquest document, les tonades es situen en qualsevol dels 5 àmbits que hem anat proposant anteriorment. Caldà doncs fer atenció a l’armadura, (nul·la en cas de cançons escrites en Do ò Lam, o bé un sostingut si s’han escrit en Sol) així com també fixar-se amb els xifrats de l’acompanyament harmònic, per tal que poguem ubicar cada cançó en l’àmbit que li correspòn.

Àmbits. G2

G2. Ball de cavallets

19 de juliol de 2010
by diatonic

35. Ball de cavallets

Aquesta partitura del Ball de Cavallets de Sant Feliu de Guíxols ens mostra una melodia que està repetida. En l’inici de la primera exposició trobem una armadura amb un sostingut i un xifrat G-D (Sol-Re), és a dir: es toca al rengle de fora. Al principi de la segona exposició del tema (compàs 11-12) trobem un becaire que anul·la l’armadura existent i un xifrat C-G (Do-Sol), és a dir: es toca al rengle de dins. La posició, els moviments de manxa i a digitació es mantenen idèntics en ambdues parts. En aquests casos diem que s’ha produït una modulació (de G a C) sense canviar la melodia.

Àmbits. Am1

Am1. En Dro

19 de juliol de 2010
by diatonic

41. En Dro

L’acompanyament d’aquesta dansa popular bretona cal que sigui ben picat i regular. Observem que, mentre el braç i el palmell de la mà esquerra fan treballar la manxa per donar expressivitat a la melodia, els dits de la mà esquerra són els que treballen per a assolir el ritme de l’acompanyament.

Àmbits. 6/8

6/8. Ball de la cuca fera

19 de juliol de 2010
by diatonic

47. Ball de la cuca fera

La unitat de temps del compàs de 6/8 és la negra amb puntet. Cada compàs té dues unitats de temps, cada una de les quals es pot subdividir amb tres corxeres (diem per tant que el 6/8 és un compàs binari compost). A l’hora de tocar l’acompanyament hi posem un baix coincidint amb la primera corxera de cada treset, i un acord coincidint amb la tercera corxera. Sovint ens trobarem amb que la segona corxera és en sentit contrari i això farà que el baix de l’acompanyament hagi de ser curt i enèrgic. No tinguem pressa!

Àmbits. G2

G2. El mariner

19 de juliol de 2010
by diatonic

34. El mariner

Sobta a gairebé tothom que en un acordió es puguin trobar en un mateix botó les notes Sol tancant i Mi obrint (vegeu compassos 4 a 7 d’El mariner). Tanmateix és així, en l’acordió diatònic dels defectes en fem virtuts i en aquesta cançó ens en podem beneficiar. En un altre ordre de coses, en el compàs 9, encara que el xifrat ens marqui l’acord de Am, per causa de la nota Re melòdica que és tancada, el baix que sonarà serà un Mi. Això és el que s’ha volgut expressar en el xifrat notant Am/E, que vol dir precisament La menor amb baix Mi.

Àmbits. Am1

Am1. L’Alosa

19 de juliol de 2010
by diatonic

40. L’alosa

D’entrada tocarem aquesta bella cançó tan sols amb la mà dreta, com si la melodia ho fós tot. Després passarem a posar-hi baixos i acords, amb l’objectiu principal que la melodia no en surti gens minvada. Observem que a la segona part la proposta d’acompanyament no és del tot regular, sinó que li fa una mica el joc a la melodia.

Àmbits. 6/8

6/8. Els tres tambors

19 de juliol de 2010
by diatonic

46. Els tres tambors

Totes les melodies tenen un ritme intern, en el cas d’Els Tres Tambors aquest ritme implícit no és altre que l’anomenat ritme de galop. És recomanable treballar aquest ritme separadament amb la mà esquerra, fent una mica més llarg el baix que l’acord. Després, quan toquem la cançó a dues mans, comprovarem la semblança dels moviments.

Àmbits. C2

C2. Jam with me

19 de juliol de 2010
by diatonic

25. Jam with me

Celebrem que arribem a llegir el tema 25 amb una proposta un xic més llunyana (només en el mapa). Procedirem a llegir amb calma mirant de gaudir amb el nyigo-nyigo (obre i tanca, estitra i arronsa) de la nostra manxa les petites notes d’aquest two steps. Procurem fer moviments petits i suaus amb la manxa. Toquem lligant primer i més endavant intentem de picar. Provem també de tocar amb swing (allargant la primera i escurçant la segona de cada parella de notes). A continuació posem-hi la mà esquerra, però només quan ja no signifiqui una dificultat sinó més aviat un joc més. Finalment encarem la variació i observem que ara l’acord que predomina és més el G que no pas el C.

Àmbits. C2

C2. El gitano

19 de juliol de 2010
by diatonic

24. El gitano

Per si no n’hem tingut prou de pivotar amb l’índex de la mà dreta amb el Ball de Bastons, una altra racció amb El Gitano. Aquí però, farem atenció al compàs 8, on es proposa d’acompanyar amb l’acord de dominant (G). Excepcionalment l’anirem a cercar en sentit tancat tal com ja s’indica (+). L’excepció ve del sentit tancat, ja que el dominant apareix en altres moments del tema però en sentit obert i per tant en els mateixos botons que l’acord de tònica (C).

Àmbits. C2

C2. Ball de bastons

19 de juliol de 2010
by diatonic

23. Ball de bastons

Podríem dir que aquest ball de bastons es pot tocar amb una única posició de la mà dreta, però amb una particularitat que anirem trobant sovint en d’altres cançons: el dit índex, que anomenem 1, se n’ocupa de dos botons, és a dir que pivota, mentre la resta de dits (2, 3 i 4) es mantenen fixos en una posició única tota la cançó.

Categoria: Àmbits de l’Acordió Diatònic

6/8. Ball del’indiot

G2. Ball de cavallets

Am1. En Dro

6/8. Ball de la cuca fera

G2. El mariner

Am1. L’Alosa

6/8. Els tres tambors

C2. Jam with me

C2. El gitano

C2. Ball de bastons

© 2025 - Tots els drets reservars