Per cloure aquest bloc dedicat a la tonalitat de La menor en l’àmbit descrit de la fila de fora, un dels hits de la nostra música folc. La toquem sense creuar i l’acompanyem amb una amplia gama harmònica i un detall rítmic en el compàs 4: consisteix a aturar en sec l’acompanyament tot destacant les petites notes que fa la melodia just a continuació.

Molta sort i gaudiu la música!

Proposem ara una tonada d’un gran gènere de dansa tradicional d’Occitània, la borrèia. La primera part de la partitura es desenvolupa, com era d’esperar en aquest bloc, en la tonalitat de La menor. La segona part, en canvi, reprodueix la melodia en el to relatiu major (Do major) i per tant la tocarem a la renglera de dins. Observem que, situant correctament la mà dreta, podem executar cada una de les parts amb una sola posició.

Sóm conscients de l’originalitat del ritme que hem proposat per a acompanyar aquesta coneguda cançó tradicional de casa nostra. Si observem atentament la partitura podrem comprovar que cada compàs de 3/4 equivaldria, agrupant convenientment notes i barres, a un compàs de 6/8 (vegeu Llibre de Cançons, de Joaquim Maideu, pag. 98). Hem aprofitat aquesta ambivalència rítmica, present en nombroses melodies tradicionals de l’àrea mediterrània i llatino-americana, per fer aquesta proposta d’acompanyament rítmic-harmònic que s’adapta pefectament a les possibilitats harmòniques de l’acordió diatònic de 8 baixos, més si tenim en compte que tota la melodia es tocarà en un àmbit situat en un sol rengle.

En aquesta peça grega caldrà fer atenció a l’execució dels diferents valors rítmics de la melodia. Els grups de tres notes que hi ha als segons temps dels compassos 2 i 3 (dues semicorxeres i una corxera) no sonaran exactament iguals que aquells que trobem en els segons temps dels compassos 5, 6 i 7 (tresets). Tal vegada la pausa que fa l’acompanyament en aquests darrers compassos ens ajudarà a tocar els tresets amb més precisió.

L’acompanyament d’aquesta dansa popular bretona cal que sigui ben picat i regular. Observem que, mentre el braç i el palmell de la mà esquerra fan treballar la manxa per donar expressivitat a la melodia, els dits de la mà esquerra són els que treballen per a assolir el ritme de l’acompanyament.

D’entrada tocarem aquesta bella cançó tan sols amb la mà dreta, com si la melodia ho fós tot. Després passarem a posar-hi baixos i acords, amb l’objectiu principal que la melodia no en surti gens minvada. Observem que a la segona part la proposta d’acompanyament no és del tot regular, sinó que li fa una mica el joc a la melodia.

Normalment l’acompanyament del ritme ternari (vals, masurca, etc.) es caracteritza per un baix llarg al primer temps i dos acords molt picats al segon i tercer temps. Mentrestant, la melodia pot tenir un caràcter molt lligat, com demana la primera part d’aquest tema francès, o més destacat (fent atenció al fraseig) com convindria a la segona part.

Proposem tocar aquesta cançó de la següent manera: La primera part destacada i airosa, tant la melodia com l’acompanyament. La segona part, melodia molt lligada i acompanyament molt picat i lleuger, gairebé com si els dits de la mà esquerra anessin de puntetes. Tercera part, podem mirar d’aguantar els baixos i acords (Am) dels compassos 18, 19 i 20 per tal de reforçar el caràcter de la tornada.

Començar a llegir la tonalitat de La menor amb l’acordió diatònic no és pas complicat. Mireu si no aquesta tonada tradicional de la comarca de La Selva, amb tan sols quatre notes (comptades) i tant que agrada als qui la toquen! Si observem la partitura de la cançó i ens fixem després en el diagrama de l’àmbit Am1 que podeu descarregar més avall, comprovem que tota la cançó es troba dins l’interval la-re i que, per tant, es pot tocar tan sols amb dos dits!