Aquesta partitura del Ball de Cavallets de Sant Feliu de Guíxols ens mostra una melodia que està repetida. En l’inici de la primera exposició trobem una armadura amb un sostingut i un xifrat G-D (Sol-Re), és a dir: es toca al rengle de fora. Al principi de la segona exposició del tema (compàs 11-12) trobem un becaire que anul·la l’armadura existent i un xifrat C-G (Do-Sol), és a dir: es toca al rengle de dins. La posició, els moviments de manxa i a digitació es mantenen idèntics en ambdues parts. En aquests casos diem que s’ha produït una modulació (de G a C) sense canviar la melodia.