Àmbits. Am1
Àmbits. Am1
Àmbits. Am1
Àmbits. G2
Àmbits G1
Àmbits. 6/8
6/8. Tocata de flabiol
52. Tocata de flabiol
Preciosa melodia de flabiol perfectament abordable amb el diatònic. Observarem que al final d’algunes de les parts, l’acompanyament rítmic de la mà esquerra es clou amb el baix, alliberant així parcialment l’anacrusa que inicia la part següent. Intentem respectar aquests detalls de l’acompanyament i comprovarem el seu efecte en el la música resultant.
Àmbits. Am1
Am1. Polca d’Ours
45. Polca d’Ours
Per cloure aquest bloc dedicat a la tonalitat de La menor en l’àmbit descrit de la fila de fora, un dels hits de la nostra música folc. La toquem sense creuar i l’acompanyem amb una amplia gama harmònica i un detall rítmic en el compàs 4: consisteix a aturar en sec l’acompanyament tot destacant les petites notes que fa la melodia just a continuació.
Molta sort i gaudiu la música!
Àmbits. 6/8
6/8. Ball de l’embrolla
51. Ball de l’embrolla
Les melodies tradicionals a ritme de galop es corresponen amb formes de ball lleugerament saltat, com ara les farandoles, les sardanes antigues i les corrandes a casa nostra, les tarantel·les al sud de la península itàlica, les gigues irlandeses i un llarg etcètera. El ritme sincopat de l’acompanyament (que sens dubte ajuda a potenciar aquest caràcter de la dansa) haurà de ser per tant regular, precís i polit, perfectament encadellat amb els moviments de la manxa. Per cert, atenció a la nota fa# del compàs n.13: és fàcil de localitzar a l’altre rengle amb el dit petit.
Àmbits. Am1
Am1. Borreia del trinquier
44. Borreia del trinquier
Proposem ara una tonada d’un gran gènere de dansa tradicional d’Occitània, la borrèia. La primera part de la partitura es desenvolupa, com era d’esperar en aquest bloc, en la tonalitat de La menor. La segona part, en canvi, reprodueix la melodia en el to relatiu major (Do major) i per tant la tocarem a la renglera de dins. Observem que, situant correctament la mà dreta, podem executar cada una de les parts amb una sola posició.
Àmbits. 6/8
6/8. Corrandes de Beget
50. Corrandes de Beget
En aquesta versió de les conegudes Corrandes de Beget ens hem près la llibertat de modificar lleument la línia melòdica de la tornada (la part que es canta a cor, fent la-la-la…). El motiu ha estat el poder doblar amb terceres (i al final amb sextes) tota aquesta part mantenint-nos sempre a la renglera de sol. D’aquesta manera la música ofereix a la tornada un caràcter coral. Féu atenció a l’acompanyament harmònic, un xic re-harmonitzat.