Una altra masurca d’autor, aquesta vegada escrita pel bon amic Pep Coca, que de molt jovenet també es va passejar pel curiós territori de l’acordió diatònic. Hem fet una adaptació lliure d’aquest tema, doblant veus, introduint  línies de baix i fins i tot algun acord un xic estrany, com en el compàs 14, on trobarem un Am/F que no és altra cosa que un Fmaj7. A partir d’aquesta peça i fins el final del llibre ja no trobarem més indicacions de notes creuades.

Creiem que a partir d’un cert nivell, l’intèrpret es pot sentir més còmode prenent les notes de l’acordió en el sentit que més li convingui, tan si és per causa de l’acompanyament harmònic, com si ho fa per motius d’articulació o  d’expressió en un sentit més general.