Notícies – Pàgina 23 – Diatònic.cat

20. MAZURKA

16 de maig de 2010
by diatonic

Una altra tonalitat disponible en el diatònic de vuit baixos és, sens dubte, la de Mi menor. Aquest acord el podem obtenir amb la combinació del baix Mi i l’acord Sol, i ho xifrem G/E. En realitat l’acord que en resulta és Em7, és a dir un acord quatríada (de quatre notes). Encara que amb alguna mancança (no disposem del baix ni l’acord de dominant B7), no es pot negar que aquesta tonalitat té un color propi i enriqueix i dóna varietat al nostre repertori. En anteriors edicions vàrem titular aquest tema Masurca francesa, però ara sabem que es diu senzillament com el gènere, i també n’hem esbrinat l’autor, el violista de roda Gilles Chabenat.

20mazurka.mp3

Aprenentatge 24 Masurques

19. PRINCIPESSA

16 de maig de 2010
by diatonic

La masurca més bella que mai no hem sentit, composició de Maurizio Martinotti, del grup de música tradicional del Piemont La Ciapa Rusa. Potser les parts més embolicades les trobem en els compassos on apareix l’alteració Sol#, sensible de Am. Si el sentit d’aquesta nota no coincideix amb el de l’acord caldrà silenciar l’acompanyament. A la segona part proposem una senzilla línia de baix que serveix de contrapunt a l’obstinat en forma d’arpegi que fem amb la mà dreta.

19principessa.mp3

Aprenentatge 24 Masurques

18. MASURCA ROMÀNTICA

16 de maig de 2010
by diatonic

Aquesta peça, de nova creació, està escrita en tres parts, la primera en G, la segona en C i la tercera en F (remarqueu els canvis d’armadura). Encara que correspondrien a les tonalitats d’un acordió de tres rengles G/C/F, no indrem cap problema per executar totes les parts (fins i tot la tercera en F) amb un vuit baixos G/C estàndard. Ens aniran millor les coses si disposem de l’alteració Sib tancada.

18romantica.mp3

Aprenentatge 24 Masurques

17. A PAS PITCHOUS

16 de maig de 2010
by diatonic

Masurca occitana en quatre parts, amb una modulació de C a G a la tercera part (atenció, doncs, perquè ara la cançó, i les notes creuades també, canvien de rengle) i una nova modulació-pont a la quarta part, per recuperar el to inicial. Les modulacions, o canvis de to, es reconeixen amb els canvis d’armadura i també amb el xifrat dels acords. A la segona part la mà dreta pot treballar amb terceres que es converteixen en sextes a partir del compàs 14. En el compàs 17 aguantem el fa (negra amb puntet) de la segona veu per resoldre en mi en el següent compàs. A la quarta part la segona veu va per sextes inferiors. Només caldrà creuar en el compàs 33, obligats per la nota
sol de la melodia principal que només pot ser tancada, de manera que l’acord G també ha de ser tancat.

17apaspitchous.mp3

Aprenentatge 24 Masurques

16. ENCISADORA

16 de maig de 2010
by diatonic

Més coneguda com la ‘Niña bonita’ o ‘Niña hechicera’, aquesta melodia tradicional de diverses contrades de l’Aragó es deixa tocar amablement amb un acordió diatònic. L’acompanyament proposat a la primera part va incorporant les diverses fórmules emprades fins ara: comença amb b-a-a, però de seguida segueix amb baixos i acords placats en els compassos 3-4 tot acompanyant les sextes de la melodia. Aprofitem la nota llarga del compàs 12 en C per fer els baixos d’aquest acord. De vegades els canvis capritxosos en l’acompanyament poden estar inspirats en les limitacions pròpies del diatònic de vuit baixos. El darrer fragment, a partir del compàs 33, combina també vàries fórmules d’acompanyament. Aquí l’acord de Am que apareix en els compassos 33 i 37 sobre la nota la de la melodia, vindria a substituir l’acord de C que no disposem en sentit obert.

16encisadora.mp3

Aprenentatge 24 Masurques

15. VARSOVIANES

16 de maig de 2010
by diatonic

Adaptació lliure de dues tonades del ball de la varsoviana, tradicionals a molts indrets de Catalunya. La primera varsoviana, en tonalitat menor, ens farà creuar constantment la melodia d’una fila a l’altre per tal de conservar els acords. Les notes marcades com a creuades son les de la fila de dins. A la segona peça (segona pàgina) la melodia està en C i per tant ara les notes creuades seràn a la fila de fora. A la segona melodia sempre hi tenim dues veus, siguin terceres o sextes. Cal fixar-se en les digitacions. L’acompanyament fraseja amb la melodia. En el darrer fragment els baixos són llargs i els acords són curts i forts.

15varsovianes.mp3

Aprenentatge 24 Masurques

14. ELS MÚSICS DE TORTELLÀ

16 de maig de 2010
by diatonic

Tortellà, a la comarca de la Garrotxa, havia tingut fama de ser un poble amb molts i bons músics, i així ho afirmava en Peret Blanc, violinista de Beget, a l’Alta Garrotxa, a qui vàrem tenir l’oportunitat de conèixer i que tocava, sense coneixements de solfa, tonades com aquesta que ara comentem. No cal dir que durant tota la primera part podrem seguir practicant els canvis de dit sobre un mateix botó, tal com hem proposat en el tema anterior. En el compàs 26, tornem a trobar el baix i l’acord de G oberts, amb el fa natural a la segona veu, que dóna un caràcter més definit a l’acord G7, dominant del C que trobem en el següent compàs

14tortella.mp3

La cobla-orquestra New York Jazz de Tortellà, en la qual interpretava tenora, violí i saxo en Josep Vinyet i Estebanell (1920-2015), qui després seria creador el 1982 i durant 30 anys director del Festival de Música de la Vila de Llívia.

[Foto gentilesa d’en Jordi Molina]

Aprenentatge 24 Masurques

13. MASURCA TEX-MEX

16 de maig de 2010
by diatonic

Aquí la mà esquerra té un paper més planer, l’acompanyament es manté sempre b-a-a. A canvi, la mà dreta es podrà entretenir en articular notes repetides sobre el mateix botóalternant els dits 1 i 2 com en els compassos 2-3 i 6-7. També a la segona part doblant per terceres la melodia, de vegades creuant, tal com s’indica.

13texmex.mp3

Aprenentatge 24 Masurques

12. MASURCA DE COMPTOIR

16 de maig de 2010
by diatonic

Qui hagi seguit els diferents temes exposats fins aquí trobarà probablement justificada la notació de la mà esquerra en un pentagrama independent. Tot i que el xifrat harmònic ja ens informa dels acords i baixos més importants, amb el pentagrama addicional podem visualitzar fil per randa la sincronicitat d’ambdues mans i la durada exacte de les pulsacions de baixos i acords. Amb aquesta breu masurca d’autor podem veure com és possible exprimir els vuit botons que disposem a la mà esquerra. A la primera part notem que els baixos van definint una línia ‘melòdica’ pròpia. A la segona, el baix es manté en dominant (pedal de dominant) i executa línies de baix als compassos 13 (per reprendre el pedal) i 17 (per resoldre)

12comptoir.mp3

Aprenentatge 24 Masurques

11. PERICON D’EN ROVIRETES

16 de maig de 2010
by diatonic

El mític flabiolaire de Folgueroles ens va transmetre aquesta melodia, engrescadora com n’hi ha. Hem intentat de fer-la sense notes creuades i gairebé ho aconseguim. L’acompanyament es comporta d’una 42 manera diferent a cada una de les parts. A la primera va alternant els baixos segons els acords (Do i Sol quan l’harmonia és C, Sol i Re quan l’harmonia és G) Hi ha una línia de baix (Do-Re-Mi-Fa) al compàs 12 que dobla la melodia i va a buscar l’acord de Fa. A la segona part combina baixos amb l’arpegi de C (Do, Mi, Sol) amb l’acompanyament característic (b-a-a). A la tercera part les frases de l’acompanyament són de tres compassos: b-a-a, i línia de baix, quedant al quart compàs la mà dreta sola doblant la melodia amb sextes. Al final combina totes les fórmules.

11roviretes.mp3

Blog

20. MAZURKA

19. PRINCIPESSA

18. MASURCA ROMÀNTICA

17. A PAS PITCHOUS

16. ENCISADORA

15. VARSOVIANES

14. ELS MÚSICS DE TORTELLÀ

13. MASURCA TEX-MEX

12. MASURCA DE COMPTOIR

11. PERICON D’EN ROVIRETES

© 2025 - Tots els drets reservars