Notícies
Carles Belda: 24 RUMBES PER DIATÒNIC
| Salutació. L’enhorabona al diatonisme català. El diatonisme és –a hores d’ara- una planta pròdiga de l’acordionitat. Un arbre de bona planta que va arrelant amb força, agradós de la terra nostra. A cops de manxa va arrelant i -com qui diu- a cops de vent es despentina. Es despentina i canta, primfila, s’enamora, esbufega, gemega i crida. Tot això fa el diatònic, i després mandreja, ara mandreja i ara festeja, murri com ningú. Dir que festeja és poc, veieu com és, provocant, incitant, disbauxant, tarambana de mena, manxa de l’infern. Orígens. Un bon dia em vaig trobar al llindar d’aquest petit univers de l’acordionitat i vaig entrar-hi decidit, no gaire conscient que emprenia viatge pel viarany del diatonisme, un autèntic submón -declarat independent- amb constitucions pròpies i una llei perdurable: la bisonoritat. Un quart de segle he Referents. Deambulant erràtic pel submón inefable de l’estira i arronsa, ensopego amb tot d’éssers, mig rurals i mig urbans, decididament enderiats amb el giny Portàtil embotonat. Éssers que, a dalt de les muntanyes, es multipliquen i conflueixen en trobades internacionals. Veig, en aital bell panorama, estergir connexions ancestrals, empalmant les nits i els dies en gran festa Pobletana. Del cim estant trobí la Musa, els minairons a la Plana, i pels racons, galiMaties. Testimoni. El 1997 vaig autoeditar el recull 24 Masurques Diatòniques Perepau Ximenis
|
|
|
