Acabem aquesta dotzena amb una de les grans balades de la tradicio catalana. La raó de ser de l’acompanyament escollit es fonamenta en la línia descendent dels baixos: A, G, F, E, D, etc., que es va repetint, amb diferent cadència final, a cada frase de la melodia. D’altres arguments harmònics proposats, poc utilitzats fins ara: alguns acords que s’allarguen d’un compàs a l’altre mentre el baix canvia, també un acord dissonant (F/E, c.4 i 12) o fins i tot alguna superposició d’acords (F+Am, c.13-14)